Binta o la gran idea i La vida efímera

Un dels elements comuns a aquests dos curtmetratges és el paper central de les persones que formen part dels països representats en la seva pròpia vida, en la seva pròpia existència i en el seu futur. Aquesta acció no és ni patètica, ni té la intenció de crear un sentiment de llàstima sinó crec que, just al contrari, veure que tothom independentment de les seves circumstàncies, pot ser l'actor principal de la seva vida. Això es veu de forma clara al curtmetratge de Javier Fesser. Els sentiments que desperten, especialment, en aquest cas, és el d'admiració i de sorpresa (amb un gir de guió molt ben calculat) perquè ens condueixen a reflexionar sobre allò que consideram valuós i perquè ho fem i a qüestionar-nos, per tant, la nostra pròpia escala de valors i conceptes tan carregats d'ideologia i prejudicis com el de desenvolupament o subdesenvolupament.